Poema IVSí com la mar se plany greument e crida
com dos forts vents la baten egualment,
hu de levant e altre de ponent,
e dura tant fins l'un vent ha jaquida
sa força gran per lo més poderós,
dos grans desigs han combatut ma pensa,
mas lo voler vers hu seguir dispensa;
yo·l vos publich: amar dretament vós.
(...)
Plena de seny, no pot Déu a mi dar,
ffora de vós, que descontent no camp;
tots mos desigs sobre vós los escamp;
tot és dins vós lo que·m fa desijar.
ADAPTACIÓ:
Tal com la mar es plany greument i crida
quan dos forts vents la baten per igual,
l'un de llevant i l'altre de ponent,
i dura tant fins que un dels vents ha deixat
la seua gran força davant la del vent més poderós,
dos grans desigs han combatut el meu pensament,
però la meua voluntat es decideix a seguir-ne un;
no us el manifeste: amar-vos honestament.
(...)
Plena de seny: Déu no pot donar-me,
fora de vós, res on no hi haja descontent;
tots els meus desigs els escampe sobre vós;
dins vós és tot allò que em fa desitjar.
Després de sentir-se escindit entre un amor carnal i un d'espiritual cap a la dona, en aquests versos ell es decanta pel segon tipus, més autèntic.
